Quinze Vint-i-Dos

7a EDICIÓ DEL CICLE QUINZE VINT-I-DOS
Diàlegs creatius entre disciplines artístiques

El dissabte 16 de novembre arriba la setena edició del cicle Quinze Vint-i-dos, el festival artístic de petit format que va néixer a l’Espai Manresa 1522. Enguany, aprofitant que el centre roman tancat per unes obres d’adequació i accessibilitat del vestíbul, el cicle pren adopta un nou format, itinerant, en què en una mateixa vetllada tindran llocs tres diàlegs diferents en tres espais patrimonials: el primer pis de la Casa Fàbregas, el Carrer del Balç i la segona planta del Museu del Barroc de Catalunya; tot plegat, mantenint l’essència i l’esperit amb què va néixer el cicle.

El Quinze Vint-i-dos ofereix diàlegs creatius a través de la música i les arts escèniques entre artistes de diferents disciplines, que s’esdevenen per primer cop i davant del públic, sempre sense un assaig previ, interaccionant a l’instant i creant un espectacle al mateix temps que el públic l’està veient. Des del 2018 el cicle ha acollit vora una desena de diàlegs creatius entre artistes manresans i de fora donant lloc a experiències artístiques i de transformació úniques i irrepetibles.

El programa del 7è cicle Quinze Vint-i-dos gira al voltant del procés de transformació de les persones en tres diàlegs complementaris a través de la itinerància, amb el lema ‘A trenc d’alba marxa per no ser reconegut’, una afirmació que es troba en l’Autobiografia d’Ignasi i que fa referència al final de l’estada d’onze mesos que va fer a Manresa fa més de 500 anys, on va experimentar una transformació que l’acompanyaria tota la vida.

• TRANSFORMACIÓ#6
  A trenc d'alba marxa per no ser reconegut
  
  DISSABTE 16 NOVEMBRE · 19 H
• Punt de trobada: Oficina de Turisme de Manresa (Plaça Major, 20)
• Recorregut: Casa Fàbregas, Carrer del Balç i Museu del Barroc de Catalunya
• Artistes: Maria Coll Torra, Albert Galbany Giménez, Clàudia de Juan Ros, Cristian Maneiro ‘Kami’, Xavier Mas Craviotto i Mogambo
• Disciplines: música clàssica, música contemplativa, dansa urbana i contemporània, acrobàcia poesia i música electrònica

RESERVA LA TEVA ENTRADA

.

*Al finalitzar els diàlegs, els espectadors podran degustar una copa de vi d'una varietat recuperada a la vinya de la Torre Lluvià, un projecte impulsat per l'Ajuntament de Manresa, la DO Pla de Bages i Ampans.

Maria Coll Torra (Manresa). Està ràpidament formant una reputació com a intèrpret en el món de la música clàssica. La combinació d'un so brillant, una tècnica virtuosa i una gran capacitat comunicativa, Maria aporta una perspectiva musical única al repertori violoncel·lista. Ha estat premiada en competicions internacionals, recentment a Gustav Mahler Cello Prize (2020) a la República Txeca i va obrir la temporada 2022 de l'Orquestra Filharmònica del Desert interpretant el concert en Si menor de A. Dvorák sota la batuta del director Nathanael Espinoza a Saltillo, Mèxic. La Maria és una intèrpret molt activa, tant en format solista com en membre d'ensembles, i ha aparegut en diversos escenaris internacionals com el New World Center a Miami (EEUU), Concertgebouw Amsterdam (Països Baixos) o Musiikkitalo Hèlsinki (Finlàndia). També ha estat convidada a participar en festivals com a Finlàndia, Suècia, Països Baixos, EUA, Itàlia, Àustria, entre altres.

Albert Galbany Giménez (Manresa). Flautista de Bansuri especialitzat en música clàssica índia. Va començar la seva carrera musical amb la música electrònica. Ha col·laborat en diferents projectes i artistes en musicoteràpia, músiques del món, noves músiques i música antiga. Va estudiar amb el mestre Shyam Sunder, també al Conservatori de Manresa i acústica i so.

Ha estat director artístic de les primeres edicions del festival “Sons del camí”, productor del Cicle de Concerts de Música i Romànic i del cicle que uneix música i salut “Espai Ànima”.

Clàudia de Juan Ros. Ballarina, coreògrafa i professora de dansa formada en tota mena d'estils. Té la titulació oficial de la Royal Academy Of Dance (dansa clàssica) i és excomponent de la companyia Jove Ballet de Catalunya. S’ha format a Nova York, Itàlia i França en tota mena d'estils i és jurat en competicions de dansa urbana. És coreògrafa de grups de competició de dansa urbana i dansa contemporània i, també, és component de la companyia “Les oiseaux perchés”, amb qui han estat de gira per França i Espanya, amb una companyia que fusiona les danses urbanes amb la dansa contemporània. La Clàudia és professora de dansa fa setze anys  i, en la seva formació, també compta amb els noms de Carla Cervantes i Sandra Egido (contemporani). És excomponent de companyies de competició de danses urbanes com Musique, D&D, Nouva's, Sèkia i Tanu's Mother, entre moltes altres.

Cristian Maneiro Fernàndez ‘Kami’. “Fa gairebé vint anys vaig descobrir el parkour i vaig començar a experimentar amb les acrobàcies als jardins de la meva ciutat natal, Salamanca. Uns anys més tard vaig tenir l'oportunitat de formar-me en carampa, en acrobàcia de terra i trampolí. Quan vaig arribar a Manresa fa tres anys, vaig decidir que volia provar noves disciplines i, des de llavors, no he parat d'experimentar, cèrcol, equilibris acrobàtics en parella i en grup, trapezi, bola d'equilibris, corda... Però les acrobàcies sempre seran la meva passió.”

Xavier Mas Craviotto (Navàs).  Va estudiar Filologia Catalana i un postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials a la Universitat de Barcelona. Durant quatre anys, ha estat professor de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Bristol, al Regne Unit. Actualment, continua fent de professor de català, i també fa de corrector per a diverses editorials. És un dels cofundadors de Com ho diria, una plataforma digital especialitzada en l’argot juvenil. Ha publicat les novel·les La mort lenta (Premi Documenta 2018) i La pell del món i també els poemaris Renills de cavall negre (Premi Certamen Art Jove Salvador Iborra 2018), La gran nàusea i La llum subterrània (Premi Ausiàs March 2022). Ha guanyat una vintena de premis de narrativa i poesia, i ha participat en un gran nombre d'esdeveniments literaris als Països Catalans i també a l'estranger, com al Regne Unit o Panamà.

Mogambo. Neix a partir de l’explosió creativa de Quico Rodríguez Ribera (Gironella) l’any 2019, després d’alguns concerts en solitari fent ús dels teclats, trompeta i loops, qui el 2020 decideix unir al projecte el seu millor amic i bateria Òscar Pardo Vilardell (Gironella). Amb la nova incorporació, els directes de Mogambo Live guanyen en organicitat i força. Els sons produïts amb sintetitzadors mítics, es compilen amb el groove de la bateria, amb melodies melancòliques de trompeta i amb tota mena d’improvisacions. Després d’un estiu carregat de concerts i bones sensacions, durant la tardor de 2021, Mogambo es tanca a l’estudi per a autoproduir-se el seu primer projecte discogràfic. Quatre senzills acompanyats de quatre videoclips titulats Groove essence i que actuen sota l’imperi de la música de ball, la melangia i les produccions de l’electrònica clàssica. Durant el 2022, Mogambo fa més de 40 concerts per tot el territori i enregistra el seu primer directe a la Fàbrica de Ciment. El seu darrer projecte discogràfic, publicat el 2024, es titula Kyrós.