menu
Imatge de fons
Manresa 2022 Actualitat

Carlos Magro defensa una escola que sigui capaç d'empoderar i emancipar les persones en la conferència inaugural de l'Àgora 2022

19/01/2022

Àgora Educació 2022 és una proposta liderada per la Fundació Universitària del Bages – UManresa en el marc del programa de Manresa 2022 de l’Ajuntament de Manresa. L'acte inaugural d'ahir va comptar amb l'assistència de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia.

L’especialista en innovació i transformació educativa, Carlos Magro, va inaugurar ahir a UManresa, l’Àgora Educació 2022, amb la conferència titulada “Transformant (des de) l’escola”. En la seva intervenció, Magro va defensar l’escola com un espai de transformació que ha de ser capaç d’empoderar i emancipar les persones, de convertir-les en “subjectes autònoms i independents”, de “formar infants i joves que siguin capaços d’interpretar i llegir el seu món” perquè quan sabem prestar atenció al món, “el podem entendre i transformar-lo”. En aquest sentit va explicar que lligar el que passa dins i fora de l’escola ha de servir per donar sentit a les coses perquè “quan les coses tenen sentit, la resta encaixa”.

Segons aquest expert en educació, cada època demana uns mestres i unes escoles. Ara, va dir, “vivim un moment especial, una oportunitat de transformació de l’educació tradicional i de l’escola”. Una escola que s’ha de plantejar el seu propi sentit i fer-ho en totes les etapes educatives. Magro va reconèixer que els processos de canvi no són fàcils i que requereixen dialogar, també, “amb la tradició educativa i ser generosos amb el passat”. El ponent va ser crític amb els processos que s’han dut a terme fins ara per introduir canvis en l’educació, que han pecat “d’una mirada molt tecnocràtica, sense comptar amb els docents i les escoles. El que cal és fer gestió del canvi i no decrets”, així com polítiques educatives que no siguin “només polítiques escolars i que vagin més enllà”.

En la seva intervenció també va advertir que la transformació no es pot fer pretenent que “l’escola sigui sòlida, previsible i lliure de riscos. Educar sempre comporta un risc. No podem saber què passarà”. Per impulsar els canvis va dir que és imprescindible que hi hagi una voluntat de transformació, coneixement per tirar-los endavant i el poder per desenvolupar-los. A més, va advertir, no hi ha un model que serveixi per a tothom i que, per tant, cada escola s’ha de dotar de la seva pròpia cultura innovadora i que s’ha de fer des del pla individual i grupal. En aquest sentit va destacar la importància de la interacció i la col·laboració que requereixen aquests processos, de la generació d’entorns de confiança i de cura. Això contrasta amb estructures organitzatives escolars que no estan pensades per afavorir el treball cooperatiu, fet que requereix redissenyar els espais i crear entorns d’aprenentatge adreçats als docents.

L’inici d’un procés de reflexió educativa que ha d’anar més enllà del 2022

Més de mig centenar de persones van seguir l’acte inaugural de l’Àgora Educació 2022, una proposta liderada per la Fundació Universitària del Bages – UManresa en el marc del programa de Manresa 2022 de l’Ajuntament de Manresa amb l’objectiu “d’escoltar, treballar, pensar i impulsar projectes transformadors que vagin més enllà de la commemoració del 2022 a la ciutat”, va dir l’adjunt a la direcció general de la institució, Antoni Llobet, en l’acte de presentació del cicle. Un cicle que ha de servir per “inspirar-nos, reflexionar i transformar-nos” i que s’allargarà fins al mes de novembre.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec de l’alcalde de Manresa i president del Patronat de la Fundació Universitària del Bages, Marc Aloy Guàrdia. Aloy va dir que el cicle ha de servir per dotar-nos d’eines que permetin afrontar “un moment de grans transformacions, tant localment com globalment i per donar resposta a reptes que són universals”.

L’Àgora Educació es reprendrà el proper 28 de gener amb el diàleg titulat “Llengua, societat i escola”. Un diàleg que mantindran el comunicador, humorista, escriptor i cantant Òscar Andreu, i la professora de Lingüística, Carme Junyent.