L'Ajuntament de Manresa presenta la millora de l'entorn de l'escultura Pou de Llum, a la Balconada, en un espectacular mirador de la ciutat
L’actuació s’emmarca en les millores urbanístiques del projecte Manresa 2022 i té l’objectiu de millorar l’entorn de l’escultura, evitant que les aigües pluvials cobreixin el monument, i millorar també les proteccions enfront les caigudes a diferent nivell amb elements de protecció duradors. L’entorn s’ha adequat per tal que els visitants puguin gaudir-ne com a mirador privilegiat de la façana sud de la ciutat.
El projecte Manresa 2022 continua fent passos endavant de cara a la commemoració dels 500 anys de l’arribada de sant Ignasi a Manresa. A les diferents actuacions urbanístiques realitzades durant el període 2014-2017 a la ciutat emmarcades en aquesta celebració, avui s’hi suma la presentació dels treballs de millora de l’entorn de Pou de Llum, situat al barri de la Balconada.
L’actuació està adreçada a millorar l’entorn de l’escultura, evitant que les aigües pluvials cobreixin el monument, i a millorar les proteccions enfront les caigudes a diferent nivell amb uns elements de protecció duradors. L’objectiu final és donar a aquest espai la importància que es mereix i dignificar-lo com a punt de meditació, posant en valor i reconeixent l’existència del paisatge privilegiat que l’envolta, tant natural com arquitectònic. Es tracta d’un mirador privilegiat de la ciutat.
La presentació dels treballs l’han fet avui in situ l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent; el regidor d'Urbanisme i Llicències; Marc Aloy; el regidor de Turisme, i Habitatge i Barris; Joan Calmet; el superior de la Cova i director del Centre Internacional d'Espiritualitat Ignasiana, Lluís Magriñà; i el president de l'AV Balconada, Mariano Jiménez.
Una escultura de l’artista xilè Fernando Prats, instal·lada el 2008
El Pou de Llum està ubicat en un espai considerat com el punt on Sant Ignasi tingué l’Exímia Il·lustració, entesa com a primera visió dels Exercicis i com a intuïció de la fundació de la Companyia de Jesús. L’escultura en forma d’espiral instal·lada el 2008 amb motiu del projecte Del Cardener a l’Antàrtida (2001-2004), de l’artista xilè Fernando Prats, inclou, al seu interior, una perforació de 15 metres de fondària.
Aquesta intervenció volia fer èmfasi en l’experiència transformadora que Ignasi havia tingut en aquest indret (o en algun lloc molt proper a aquest) alhora que, assentada sobre una perforació geològica que queda oculta, insinua una connexió cap a altres indrets de la terra.
Des de la seva instal·lació, el 2008, aquest entorn de l’escultura patia una sèrie de problemes a causa de les escorrenties de la pluja que arrossegaven la terra sobre el monument. A més, la barana de fusta existent, que tenia la finalitat d’evitar caigudes al penya-segat perimetral, no acaba de funcionar, atès que s’ha de reparar constantment pels actes vandàlics que pateix.
Treballs de millora realitzats i previstos
Per posar remei als problemes detectats i evitar que les aigües pluvials cobreixin el monument, s’ha construït un banc de formigó armat, revestit d’acer corten, que es va corbant seguint les visuals als elements més característics de la ciutat (la Seu, la Cova, el Pont Vell i la torre de Santa Caterina). Aquest banc modifica lleument la topografia actual, allunyant les escorrenties del monument, amb pendents que varien del 2,5% al 10%. El banc divideix l’espai en dues terrasses, separades entre si per un desnivell de 45 cm.
A la terrassa inferior, s’ha pavimentat un tram amb formigó armat colorejat amb òxid de ferro. Aquest tram també inclou la rampa d’accés entre ambdós nivells i connecta amb l’embocadura d’un camí preexistent.
Pel que fa a la seguretat, s’ha substituït tota la barana de fusta, que es trobava en molt mal estat, per un tub rodó d’acer galvanitzat de 20 cm de diàmetre, situat a 45 cm del terra. Aquest element s’ha previst baix, de tal manera que no distorsioni les vistes a les persones que s’asseguin al banc. S’ha col·locat a més d’un metre de distància del desnivell que es vol protegir, per tal d’alertar convenientment del perill de caiguda.
A les proximitats de l’escultura, existeixen tres panells informatius: un sobre les vistes als elements més característics de la ciutat de Manresa (la Seu, la Cova, el Pont Vell, la torre de Santa Caterina), i dos més explicant el sentit de l’escultura i la seva significació ignasiana.
En una segona fase dels treballs està prevista la instal·lació d’un fanal, també d’acer corten, per tal d’il·luminar tant el camí com l’entorn de l’escultura, i recol·lectar els panells informatius existents.
La primera fase dels treballs té un cost de 80.000 euros i la segona de 20.000. Tota l’actuació està finançada per la Diputació de Barcelona.
En la presentació d’aquest matí, l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha explicat que “aquesta actuació té una doble significació: per una banda és un pas més per posar en valor i adequar els 22 punts ignasians de la ciutat, i aquest n’és un de destacat”. D’altra banda, segons l’alcalde, “hem de crear les condicions per rebre visites i que la gent gaudeixi del nostre patrimoni, però alhora cal que hi surtin guanyant els veïns i veïnes. Si algú és reticent al projecte Manresa 2022 és que no coneix que la finalitat última és millorar la qualitat de vida de manresans i manresanes. Aquest és un exemple que va en aquesta línia: una actuació que permet adequar un espai molt utilitzat pels veïns del barri, que guanyen en qualitat del seu espai públic”. Segons ell, “no tindria sentit dedicar recursos a un projecte que no vagi en benefici dels veïns”. L’alcalde creu que “aquesta és una zona de la ciutat amb una vista extraordinària, i volem que la gent se la faci seva, tant els veïns més propers com la resta de manresans i manresanes”.
El regidor d’Urbanisme i Llicències, Marc Aloy, ha explicat els detalls de l’actuació, “un mirador espectacular sobre la nostra ciutat i de Montserrat, un espai esplèndid de recolliment”. A l’entorn d’aquest Pou de Llum, “hem fet una actuació que inclou un banc que té forma orgànica, que permet que des de cada punt es tingui una visió diferent cap a la ciutat i el paisatge”. Igualment, Marc Aloy ha fet referència als sistemes per millorar l’evacuació de les aigües, per la qual cosa s’ha fet un lleu moviment de terres. També ha explicat que s’han plantat dos lledoners a l’indret, per tal de garantir ombra en el futur en un espai en què no hi ha vegetació .
Aloy s’ha referit al tema de la seguretat: “la barana estava molt feta malbé, era d’un material poc resistent, i s’ha substituït per un tub d’acer, més resistent, i a una alçada baixa per no tapar les vistes. Volem que sigui una barrera de protecció però que no entorpeixi les vistes”. En una segona fase, ha concretat el regidor, s’instal·larà il·luminació, tant al mateix Pou de Llum com a la intersecció entre el carrer del Peix i el camí que baixa des de la Balconada, una zona molt freqüentada pels veïns.
Al seu torn, el superior de la Cova, Lluís Magriñà, ha recordat que l’artista xilè Fernando Prats va viure una experiència espiritual molt forta a Manresa i va dur a terme una acció artística per portar l’esperit ignasià a l’Antàrtida, amb elements de la Cova. Posteriorment, el 2008, va fer el Pou de Llum, reproduint el que va fer a l’Antàrtida, que inclou els noms de persones que “d’una manera o altra han estat il·luminats: filòsofs, persones destacades en temes d’espiritualitat, un total de 117 noms diferents...”. Segons ell, “molts pelegrins que vénen a Manresa buscant la llum visiten aquest lloc. Llegeixen l’autobiografia d’Ignasi i visiten aquest punt, des d’on ell tenia la visió del Cardener. Aquí Ignasi va tenir una il·luminació interna del seu esperit”. Per a Magriñà, és una molt bona notícia “arranjar i identificar aquest espai, des d’on Ignasi veia la seva cova, la Seu i també la creu del Tort, molt propera”.
El president de l’associació de veïns de la Balconada, Mariano Jiménez, ha assegurat que “estem contents per aquesta primera fase d’endreça del Pont del Llum, creiem que és important que s’hagi fet aquesta actuació i que els veïns puguin passejar per aquí tranquil·lament. Ja feia uns anys que es demanava i estem satisfets que finalment s’hagi fet realitat. Volem agrair aquest passeig perimetral, perquè dona molta vida al barri”.