Manresa estrena l'Espai Manresa 1522, un dels equipaments de referència del projecte Manresa 2022, per explicar la ciutat que va acollir Ignasi de Loiola

Manresa ha estrenat avui l’Espai Manresa 1522, la ciutat d’Ignasi, un equipament situat a l’antic convent de Sant Domènec actualment edifici del Teatre Conservatori. L’espai, que s’inaugura juntament amb el conjunt escultòric L’Acollida, obra del manresà Ramon Oms, té per objectiu explicar com era la ciutat que va acollir Sant Ignasi de Loiola, fa gairebé 5 segles.

El nou centre és una de les accions incloses al Pla Director Manresa 2022, amb el qual la ciutat prepara la celebració dels 500 anys de l’estada de Sant Ignasi a la ciutat. Aquest cap de setmana serà obert per primer cop a la ciutadania

Manresa es prepara per commemorar, el 2022, els 500 anys de l’estada de Sant Ignasi de Loiola a Manresa. Avui, la ciutat estrena un dels equipaments de referència que preveu el Pla Director de cara a aquesta commemoració, l’Espai Manresa 1522, la ciutat d’Ignasi. L’equipament ocupa 194,62 metres quadrats, amb entrada pel carrer Mestre Blanch, a l’antic convent dels dominics de Manresa, que actualment forma part de l’edifici del teatre Conservatori, que s’ha rehabilitat i museïtzat completament.

L’antic convent de Sant Domènec, que estava situat al costat de l’església de Sant Pere Màrtir, és un dels quatre llocs principals de l’estada a Manresa d’Ignasi, juntament amb la Cova (la balma on feia oració), la Seu (on pregava diàriament) i l’antic hospital de Santa Llúcia, on es va allotjar en arribar a Manresa i fou escenari del seu defalliment. A l’antic convent de Sant Domènec, Ignasi va ser acollit i hi va veure una època de crisi, penitència i visions.

El centre d’ubica doncs justament en aquest antic convent, on Ignasi va tenir vivències que el van transformar i que alhora és en ple centre de Manresa, al lloc on conflueix el nucli històric amb l’eixample de la ciutat.

El conjunt escultòric de Ramon Oms, un símbol de Manresa, ciutat d’acollida

Juntament amb l’espai museitzat, avui s'ha estrenat també el conjunt escultòric L’Acollida, de Ramon Oms, a la plaça Fius i Palà. Es tracta d’un homenatge a la gent de la ciutat, dones i homes d’aquesta ciutat, que al llarg de la història han acollit els necessitats, els perseguits, refugiats... Una ciutat que al seu dia va acollir Ignasi de Loiola i que avui també és oberta i acollidora. El conjunt escultòric representa la roba de sac del vestit que portava Ignasi, les mans de dones bondadoses, que el van alimentar i guarir quan estava malalt, i finalment, la noia que obre la porta de la ciutat, convida a entrar-hi i ens ofereix l’acollida.

L’equipament: prop de 200 metres d’un espai diàfan

L’equipament que avui s’inaugura ocupa 194,62 metres quadrats. Es tracta d’un espai que els darrers anys havia estat el local de diverses entitats (El Galliner, Cineclub, Imagina’t), i on es conserven restes del claustre neoclàssic del convent. L’obra, feta a partir d’un projecte arquitectònic a cura de l’Ajuntament de Manresa, deixa a la llum un espai diàfan, sense divisòries interiors. Al mur est, es deixa vista la paret original de l’església de Sant Domènec. S’han enderrocat tots els trasfossats existents i s’ha arribat als paraments originals. També s’han enderrocat els cel rasos i s’han repicat i sanejat els arcs i les voltes.

Elements museogràfics de rellevància

Entre els elements més remarcables que es podran veure al nou espai hi ha una pintura del segle XVII, situada originalment a Sant Domènec, on es representa Ignasi com a fundador d’un nou ordre, i amb el convent i Montserrat al fons. També hi ha àbacs, capitells, un escut, un sarcòfag i el medalló de l’antic convent de Sant Domènec; així com claus de volta, un sarcòfag, un escut heràldic i pilars amb capitells de l’església del Carme, entre altres elements. Un vídeo de 12 minuts mostra la Manresa ignasiana, amb elements que actualment estan desapareguts.

El projecte de museïtzació ha anat a càrrec de l’empresa Quaderna, amb la col·laboració de CatEmocions.

Pressupost global superior als 400.000 euros

El pressupost global de l’espai i el conjunt escultòric és de 412.038 euros, finançats majoritàriament per la Generalitat de Catalunya, a través del Pla de Foment del Turisme del Departament d’Empresa i Ocupació, i la Diputació de Barcelona. El desglòs del pressupost és el següent:

-Espai Manresa 2022. La ciutat d’Ignasi

-Projecte bàsic + executiu: 33.250 €

-Obres: 141.745 €

-Museïtzació: 182.043 €

Total: 357.038

-Conjunt escultòric: 55.000 €

TOTAL: 412.038 €

Visites ciutadanes, aquest cap de setmana

El nou espai obrirà al públic per primer cop aquest proper cap de setmana, dies 26 i 27 de desembre, en dues jornades obertes a les visites de la ciutadania. Posteriorment, l’equipament es posarà en marxa el proper cap de setmana, dies 2 i 3 de gener de 2016.

L’horari d’obertura habitual serà els dissabte, de 10 a 2 del matí i de 5 a 8 de la tarda, i diumenges, de 10 a 2 del matí. Entre setmana, hi haurà visites concertades, que s’hauran de reservar a l’Oficina de Turisme de Manresa (93 878 40 90).

Els primers mesos, l’accés a l’equipament serà lliure, per tal que els manresans i visitants el puguin conèixer.

“Oportunitat històrica”

En la inauguració de l’Espai Manresa 1522 i el conjunt escultòric, l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha afirmat aquest migdia que “avui estem d’enhorabona, perquè no és fàcil en el temps que corren inaugurar un equipament tan singular i d’aquesta rellevància per a un projecte estratègic per a la ciutat". L’alcalde ha refermat el compromís amb el projecte Manresa 2022, "un projecte que no és d'un equip de govern, és un projecte de ciutat", i que "ha de permetre millorar el seu posicionament i projecció exterior i el seu atractiu turístic", aprofitant l’efemèride dels 500 anys de l’estada de Sant Ignasi a la ciutat. L’alcalde considera que “cal que ens ho creguem, que ens sentim orgullosos de la ciutat i que empenyem junts en la mateixa direcció. No totes les ciutats tenen oportunitats històriques com la que ens ofereix Manresa 2022”.

L’alcalde i les autoritats presents han travessat simbòlicament per primera vegada la porta del conjunt escultòric de Ramon Oms. “Avui tenim l’honor de ser els primers de passar-hi, tal com va fer Sant Ignasi fa 500 anys i com esperem que facin milers de visitants”. L’alcalde ha assegurat que “Manresa és i serà ciutat d’acollida”

Prèviament, a l’interior de l’Espai Manresa 2022, el regidor de Cultura i Turisme, Joan Calmet, ha presentat la “magnífica intervenció” que s’ha fet a l’espai i també ha remarcat la importància estratègica per a la ciutat que té el projecte Manresa 2022.

Al seu torn, Jordi Rodó i Josep Huguet, consultors de Manresa 2022, han explicat el contingut de l’equipament i han explicat que es va considerar que l’antic convent de Sant Domènec era l’espai idoni, pel fet que va ser un lloc clau en l’estada de Sant Ignasi i també perquè és un node de la ciutat, ròtula del centre històric i la ciutat nova, indret clau des del punt de vista turístic i comercial. Jordi Rodó ha assegurat que la intenció ha estat reproduir el claustre neoclàssic existent, recuperant elements originals i recreant-ne de nous, i també, en la mesura del possible, recuperar les restes del claustre gòtic de l’època d’Ignasi. S’ha volgut fer, ha dit Rodó, un espai “sobri, auster, simple i sòlid”, característiques que coincideixen amb la personalitat del personatge i també amb la Manresa del segle XVI.

El contingut: La Manresa que va conèixer d’Ignasi

La importància de Manresa en la vida d’Ignasi de Loiola ha fet que el nom de la ciutat hagi esdevingut universal. A través de la Companyia de Jesús, el substantiu de Manresa s’ha projectat arreu del món, com passa també amb el riu Cardener.

Un pelegrí basc a la Manresa del segle XVI

Íñigo López de Loiola va néixer a Azpeitia. De família noble, va passar la joventut com a cortesà. Orgullós i impetuós, havia tingut problemes amb la justícia. El 1521 va ser ferit en una cama durant la defensa de Pamplona. Una convalescència dolorosa i la lectura de vides de sants el van portar a una transformació personal. Decidit a pelegrinar a Jerusalem, va marxar de Loiola per embarcar-se des de Barcelona cap a Roma. A Montserrat es va desprendre de l’espasa i de la indumentària de gentilhome. Coix, amb una cama que li sagnava i vestit amb una túnica de sac, va arribar a Manresa un dia de primavera de 1522. Va travessar el riu Cardener pel Pont Vell i va allotjar-se a l’hospital de Santa Llúcia. Tenia uns trenta anys. Era a punt d’iniciar a Manresa un any decisiu en la seva vida, que el portaria a fundar un orde religiós d’abast universal: la Companyia de Jesús.

Una maqueta que reprodueix la Manresa el 1522

Una maqueta de grans dimensions i que es mostra al nou equipament reprodueix aproximadament la Manresa del segle XVI. També identifica els principals llocs d’estada d’Ignasi a la ciutat, entre 1522 i 1523. Manresa tenia aleshores uns dos mil habitants i començava a refer-se de la crisi del segle XV. Feia uns 150 anys que la Sèquia portava aigua del Llobregat i assegurava la producció agrícola. Tot i que la majoria de la població era pagesa, s’hi concentrava un influent nucli de menestrals i professionals. Era una ciutat d’aspecte medieval, amb carrers estrets i tortuosos, una muralla i diferents edificis construïts durant l’esplendor gòtica dels segles XIII i XIV. Als afores, dos hospitals donaven acollida a aquells que estaven de pas o no tenien recursos, com era el cas d’Ignasi.

Llocs de la Ruta Ignasiana que inclou la maqueta:

• Cova – Santuari de la Cova de Sant Ignasi (segles XVII-XX): conjunt monumental a l’entorn de la balma on, segons la tradició, Ignasi feia oració. Considerat el bressol dels . Acull el Centre Internacional d’Espiritualitat Ignasana.

  Exercicis Espiritualsi
• Antic col·legi de Sant Ignasi – Museu Comarcal de Manresa (segles XVII-XX): segon col·legi de la Companyia de Jesús a Catalunya. També s’hi troben l’Arxiu Comarcal del Bages i el Centre d’Acollida de Pelegrins.
• Antic Hospital i capella de Santa Llúcia – Capella del Rapte (segles XVII-XX): Ignasi s’hi allotjà en arribar a Manresa. L’espai correspon a l’actual capella del Rapte, escenari del defalliment (o rapte) de vuit dies que, segons els testimonis, hi va experimentar.
• Can Canyelles: casa número 30 del carrer de Sobrerroca; Ignasi es va allotjar als baixos de l’edifici que hi havia antigament, gràcies a l’acollida de Miquela Canyelles, una de les devotes que tenia a Manresa.
• Pou de la Gallina i capella (segle XVIII): segons una llegenda popular, el 1602 una gallina que havia caigut a la cisterna ressuscità gràcies a la invocació a Ignasi que va fer la nena que havia de vigilar l'animal.
• Centre d’interpretació del carrer del Balç: carrer cobert, exemple d’urbanisme medieval del segle XIV, reflex de la Manresa que conegué el pelegrí de Loiola.
• Basílica de la Seu: símbol de l’esplendor gòtica de la ciutat, fou projectada al segle XIV per Berenguer de Montagut, l’artífex de Santa Maria del Mar (Barcelona). Construïda amb aportacions de particulars i de gremis, al segle XVI ja allotjava una important col·lecció de retaules gòtics, entre ells el del Sant Esperit, de Pere Serra. Ignasi de Loiola hi pregava gairebé a diari.
• Capella de Sant Ignasi Malalt: antic hospitalet de la família Amigant; Ignasi hi va recuperar dues vegades la salut, gràcies a les atencions que hi va rebre.
• Església i antic convent del Carme – Alberg del Carme (segle XX): situat al punt més alt de la ciutat, els carmelites s’hi establiren al segle XIV. L’actual església substitueix l’antiga, obra de Berenguer de Montagut, que va ser enderrocada el 1936. L’alberg ocupa avui l’espai del desaparegut convent, convertit el segle XIX en caserna militar. L’edifici conté un mirador sobre el centre històric.
• Casa Amigant: antiga residència de la influent família dels Amigant, que va acollir Ignasi i va mantenir-hi relació pràcticament fins al final de la seva vida.
• Antic convent de Sant Domènec – Espai Manresa 1522 i Teatre Conservatori: convent dels frares dominics (o predicadors), on Ignasi va viure una etapa de crisi i malaltia, penitències i visions. Acull el centre d’interpretació de la Manresa que conegué Ignasi.
• Antiga capella de Santa Caterina - Torre de Santa Caterina (segle XIX): bastida durant les guerres carlines al lloc que abans ocupava el convent de Sant Cristòfol i Santa Caterina. Segurament des d’aquest punt Ignasi va albirar per primer cop la ciutat en arribar a Manresa.
• El Cardener i el Pont Vell: construït en un dels passos estrets del riu, el pont connecta amb l’antic camí ral que portava a Montserrat. El pelegrí el va travessar en arribar a Manresa.
• Antiga capella i creu de la Guia: inicialment situades l’una al costat de l’altra, a tocar del riu, a l’inici del Pont Vell; l’ermita fou traslladada en construir-se la línia de tren al marge dret, sobre un turó, a l’actual barri de la Guia. Segons la tradició, el futur sant hi tingué diversos raptes i il·lustracions.
• Creu de Beuys (segle XX): monument de l’escultor danès Björn Norgäard en record de l’acció Manresa (Düsseldorf, 1966), arran de l’estada a la ciutat de Joseph Beuys, una de les figures més rellevants de l’art contemporani, influït per l’espiritualitat ignasiana.
• Església de Sant Marc: vinculada a l’influent gremi de blanquers i assaonadors. Ignasi hi va tenir una visió, segons algun testimoni.
• Creu del Tort: lloc freqüentat per Ignasi. Segons la tradició, hi resà després de la Il·lustració del Cardener. La família de la casa del costat guardà durant segles l’escudella o bol de fusta del pelegrí, que actualment es pot veure a la Cova.
• Pou de Llum (segle XX): monument instal·lat el 2008 per l’artista xilè Fernando Prats. És identificat per alguns amb el lloc on Ignasi tingué la Il·lustració del Cardener, entesa com una obertura espiritual de la ment a noves formes de coneixement més enllà de la racionalitat.
• Ermita de Sant Pau i dipòsit d’aigua: Ignasi va forjar amistat amb el prior de l’antic convent, que li va fer de confessor. Prop de la capella gòtica es conserva un dipòsit construït el 1700 pels jesuïtes, per regar els horts de la zona.
• Convent de Santa Clara: el pelegrí s’hi aturava a escoltar els càntics de les monges clarisses, segons la veu popular. El monestir, del segle XIV, acull actualment una comunitat de dominiques.
• Creu de la Culla: creu de terme a tocar del mas del mateix nom. Ignasi s’hi aturava a pregar en les seves caminades cap a indrets de devoció o meditació. L'escriptor Jacint Verdaguer va dedicar un poema a la creu.
• Santuari de la Salut i mas de les Marcetes (Viladordis): Ignasi solia pregar agenollat a la pedra de l’entrada del santuari, que encara es conserva. Prop de l’església, al mas de les Marcetes, hi rebia almoina. Els propietaris conservaven el cinyell que Ignasi els va deixar en marxar de la ciutat i que va desaparèixer durant la Guerra Civil.

El conjunt de Sant Domènec

El conjunt arquitectònic i monumental de Sant Domènec, format pel convent dels Predicadors i l’església de Sant Pere Màrtir, i que ara acull l’Espai Manresa 1522, es va començar a construir a tocar de la muralla l’esplendor gòtica del segle XIV. Va esdevenir un dels focus religiosos i culturals més importants de la ciutat. Al segle XVII va assolir la categoria d’Estudi General i s’hi feien classes de teologia, lògica, gramàtica i filosofia. Amb l’exclaustració dels dominics al segle XIX, el convent va tenir diferents usos, fins que va quedar absorbit dins l’edificació del Teatre Conservatori. L’any 1936, durant la Guerra Civil, l’església va ser enderrocada. L’espai que ocupava va donar lloc a l’actual plaça de Sant Domènec.

Restes del conjunt

L’espai que ocupa l’actual centre expositiu era, en el seu origen, un tram de la galeria del claustre del convent. La rehabilitació del centre n’ha recuperat un mur gòtic original. Entre afegits posteriors, han quedat al descobert carreus d’època medieval, un escut heràldic de la família Saera –una influent nissaga manresana de juristes i comerciants-, i una pilastra de la portalada que, al final del mur, comunicava el convent i l’església. També s’han restaurat elements arquitectònics (arcs, voltes i pilars) d’estil neoclàssic, fruit de la reforma que s’hi va fer al segle XVIII.

Al mur s’exposa una mostra representativa dels vestigis arquitectònics (segles XIV i XV) rescatats de l’enderrocament de l’església. S’hi poden veure àbacs i capitells decorats amb animals mitològics i figures de sants, un escut heràldic i un sarcòfag dels frares Bernat Codillera i Francesc de Sent Gust, que provindria del convent. A la cantonada de l’antic claustre s’exposa un dels medallons de l’absis de l’església.

Pintura del segle XVII situada originalment a Sant Domènec

Un dels elements més destacats del nou espai és una pintura del segle XVII. S’hi representa Ignasi com a fundador d’un nou orde. En segon terme apareix el convent i al fons Montserrat. Als laterals es poden identificar quatre escenes. Seguint la numeració inscrita a la pintura, hi apareixen el dominic Galceran Perelló donant consell i llegint les escriptures al futur sant; Ignasi temptat pel diable a llançar-se des de la seva cel·la; Ignasi escrivint. Dos dels episodis transcorren en un pati o un hort. Potser es tracta del que hi havia al costat del convent, a l’actual carrer de Jaume I, regat per una canalització de la Sèquia.

Aquest conjunt artístic –juntament amb el text que l’acompanyava- va ser motiu d’una denúncia contra els dominics per part de la Companyia de Jesús, l’any 1650. Entre altres coses, els jesuïtes es queixaven que no hi havia cap referència a la cova i que es concedia un protagonisme excessiu al convent dels Predicadors. Darrere de tot plegat hi havia una competència per la memòria ignasiana, vinculada també a interessos econòmics. La denúncia va finalitzar amb la intervenció de la Inquisició, que va donar la raó als dominics.

La Manresa ignasiana i el patrimoni perdut

(Vídeo de 12 minuts)

A principi del segle XVII, amb motiu de la beatificació i la canonització d’Ignasi, van ser recollits diferents testimonis –directes i indirectes- de la seva estada a Manresa. Els seus records –juntament amb l’Autobiografia del mateix sant- són el reflex del profund impacte que el pelegrí va causar a la ciutat i ens ajuden a explicar els llocs i la societat de la Manresa ignasiana.

En començar el segle XX –malgrat les desamortitzacions anteriors-, Manresa conservava encara una part del paisatge urbà que Ignasi va veure amb els seus ulls. Durant la Guerra Civil (1936-1939), amb l’enderrocament gairebé simultani de set edificis religiosos, la ciutat va perdre per sempre una bona part del seu patrimoni històric i artístic. L’any 1936 Josep Maria Rosal i Lluís Rubiralta van documentar fotogràficament la demolició de les esglésies de Santa Llúcia, el Carme, Sant Domènec i Sant Miquel. Les imatges que ens han llegat són els darrers testimonis d’un fragment d’aquella Manresa que va conèixer Ignasi.