Manresa afronta el darrer tram de les obres per convertir l'antic Col·legi Sant Ignasi en el futur Museu del Barroc de Catalunya

Aquest mes de juny han finalitzat dues fases importants d’obres i el darrer paquet d’actuacions s’iniciarà a finals d’any. Entremig, s’iniciaran els treballs per ampliar la plaça de Sant Ignasi. Pel que fa a la museïtzació, s’està acabant de redactar el projecte.

Amb la intervenció, la ciutat recupera patrimoni i guanya un equipament cultural de primer ordre al país, transformant també tot l’entorn amb l’objectiu de revitalitzar el Centre Històric i, especialment, el barri de les Escodines. El nou Museu del Barroc obrirà portes el 2023, deixant un llegat físic de relleu de la commemoració dels 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a Manresa.

Les obres per convertir l’antic Col·legi de Sant Ignasi en el nou Museu del Barroc de Catalunya arriben aquest mes de juny a un moment important. Després que la crisi de la Covid i la falta de subministraments hagin fet demorar els terminis fixats inicialment, el nou calendari posa com a data d’obertura el 2023, amb l’aval dels fons europeus Feder, que han concedit a l’Ajuntament de Manresa una pròrroga per aquests motius.

Aquest matí, s’hi ha fet una visita d’obres per veure’n l’evolució. Hi ha assistit l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia; el regidor d’Urbanisme i Mobilitat, David Aaron López Martí; la regidora de Cultura i Festes, Anna Crespo Obiols; el regidor de Turisme i Projecció de Ciutat, Joan Calmet Piqué; el director del Museu de Manresa, Francesc Vilà Noguera, i el Cap del Servei de Projectes Urbans i Infraestructures Territorials de l’Ajuntament de Manresa, David Closes Núñez, que ha estat l’encarregat de fer les explicacions com a autor del projecte.

La intervenció a l’antic Col·legi Sant Ignasi de Manresa és una de les accions prioritàries del govern municipal, ja que permet acomplir diversos objectius:

-Es rehabilita i es recupera l’edifici de l’antic Col·legi de Sant Ignasi (segle XVIII-XIX), que albergarà el futur Museu del Barroc de Catalunya i el nou Museu de la Ciutat de Manresa.

-Amb el Museu del Barroc, la ciutat guanya un equipament cultural i patrimonial de primer ordre al país.

-Es transforma urbanísticament tot l’entorn, amb un seguit d’actuacions —com la urbanització de la Via Sant Ignasi i del carrer Bertrand Serra i l’ampliació de la plaça de Sant Ignasi— encarades a obrir l’equipament a la ciutat i a revitalitzar el Centre Històric i, en especial, el barri de les Escodines.

-Es deixa un llegat físic de la commemoració dels 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a la ciutat, emmarcada en el projecte Manresa 2022, que potencia la ciutat com a destinació turística a través de la petjada patrimonial ignasiana i del fet que Manresa és final del Camí Ignasià.

Una transformació global

Les obres tenen l’objectiu global de reformar l’edifici, formalitzant uns nous accessos pel costat oest —des de la nova plaça que s’urbanitzarà, que representa una ampliació de l’actual plaça de Sant Ignasi—, rehabilitant la galeria perimetral del claustre, arranjant els sostres en mal estat de les diferents ales, adequant les ales oest i sud de la primera planta i museïtzant aquests espais del primer pis com a primera fase del nou Museu del Barroc de Catalunya, que comptarà amb 670 metres quadrats expositius.

Les obres tindran un cost de prop de 8 milions d’euros. D’aquests, 5,1 milions d’euros, el 65% del total, és finançament extern (fons europeus Feder, la Generalitat de Catalunya, Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme i Diputació de Barcelona). La resta, el 35%, s’afronta amb recursos propis i amb futures subvencions que puguin arribar.

Unes obres de diverses fases iniciades el 2016

Les obres a l’edifici han tingut diverses fases, algunes d’elles solapades. Es van iniciar el 2016, amb la rehabilitació de dues plantes de l’ala sud —que van permetre recuperar dos espais polivalents a planta baixa i un espai expositiu a la primera planta—, els primers treballs per fer els nous accessos —amb la construcció de dos trams de rampes— i la millora dels lavabos públics.

Entre el setembre del 2016 i el març del 2017 es van rehabilitar les fusteries i persianes de les finestres i finestrals de les façanes interiors que donen al pati del claustre, es va fer la rehabilitació del revestiment de les voltes del claustre i també la restauració de les pilastres, arcs i cornisa del claustre.

Entre els anys 2017 i 2020 es va desenvolupar la primera fase dels nous accessos principals pel costat oest de l’edifici, corresponent als treballs de l’estructura dels volums. En aquesta fase, hi va haver un conjunt d’incompliments i demores per part de l’empresa constructora, fet que va implicar l’aturada de les obres, que es van reprendre el març del 2019 amb una nova empresa. Van finalitzar el segon trimestre del 2020.

Amb tot, durant l’execució d’aquesta primera fase dels nous accessos es van detectar mancances constructives i estructurals als sostres de bigues de les ales oest i nord (sostres situats entre la planta primera i la segona, i entre la planta segona i la tercera). Aquest fet precipità el tancament al públic de les parts del museu que romanien obertes.

Pel que fa a la segona fase dels nous accessos, es va partir en dos paquets d’actuacions. El primer paquet es va executar entre setembre de 2020 i setembre de 2021 i va correspondre a la consolidació estructural i constructiva de la façana oest (la paret mitgera que unia el col·legi jesuític amb l’església desapareguda de Sant Ignasi). En aquest període, també es va executar la consolidació dels sostres que durant la primera fase s’havia detectat que estaven en mal estat. Pel que fa al segon paquet, va correspondre als tancaments exteriors dels nous volums i als acabats d’aquesta façana oest. Les obres es van iniciar el juny de 2021 i s’acabaran aquest mes de juny de 2022.

D’altra banda, també s’acabarà aquest mes de juny la primera de les dues fases corresponents als acabats i a les instal·lacions, que ha inclòs el nou nucli de comunicacions verticals de l’ala sud (amb una escala i un muntacàrregues) i la rehabilitació de la façana sud.

Pel que fa a la segona fase dels acabats i les instal·lacions, es preveu que s’iniciï a finals d’any. Permetrà finalitzar les actuacions d’instal·lacions i d’acabats (fonamentalment interiors) dels nous volums d’accés i del nou nucli d’accessos verticals de l’ala sud, així com condicionar les ales que acolliran el Museu del Barroc. Amb aquesta actuació, les obres es donarien per acabades, amb la voluntat que el nou equipament pugui obrir portes a finals del 2023.

En aquests moments, també s’està acabant la redacció del projecte museogràfic, que definirà la proposta del nou Museu del Barroc de Catalunya, i que s’espera poder presentar en els propers mesos. Ocuparà un total de 670 metres quadrats expositius, que corresponen a dues de les ales de la primera planta. En els seus inicis, compartirà planta amb l’Arxiu Comarcal del Bages, que està pendent de trasllat. Així, en el futur es preveu una segona fase museística que permeti acabar d’ocupar tota la planta (vegeu plànol).

Pel que fa a la segona planta, es destinarà al nou Museu de la Ciutat de Manresa, que reformularà la seva proposta expositiva i que inclourà també l’Espai Memòries. I la tercera planta es destinarà a oficines i al magatzem.

A la planta baixa hi haurà els accessos, el vestíbul i el Centre d’Acollida de Pelegrins.

En global, ja s’han executat més de 5 milions d’euros en obres i en falten prop de 3, corresponents a la darrera fase d’obres (acabats interiors i instal·lacions) i museïtzació.

Una nova plaça

Com s’ha exposat, aquest mes de juny s’han completat dues fases importants. I la darrera és previst que s’iniciï a finals d’any. Aquest període de temps s’aprofitarà per executar l’ampliació de la plaça de Sant Ignasi, que té un pressupost de 401.000 euros i que es finança en bona part (360.000 euros) a través del conveni signat amb Criteria Caixa per a la Fàbrica Nova.

L'àmbit d'actuació té una superfície de 1.008 metres quadrats i correspon al solar resultant després de l'enderroc de la Sala Ciutat. La proposta dona continuïtat a la plaça existent a l'entorn de la Capella del Rapte fins arribar a la Via Sant Ignasi, aconseguint un aspecte unitari icoherent. El nou espai públic estarà destinat bàsicament a vianants i disposarà de recorreguts accessibles, petites zones d'estada i una forta presència de la vegetació, que evocarà quatre paisatges del Camí Ignasià: Loiola, l’Ebre, Montserrat i, finalment, Manresa. Es tracta d’un projecte de l’estudi d’arquitectura Batlle i Roig, un dels més importants del país.

Un edifici del segle XVIII

El complex edificat de l’antic Col·legi Sant Ignasi constava principalment de l’edifici al voltant del claustre i d’una església barroca adossada a l’ala oest. De l’església i de les ales nord i oest del claustre, se n’inicià la construcció al segle XVIII, mentre que les ales sud i est foren construïdes a finals del XIX. L’església fou enderrocada durant la Guerra Civil Espanyola. A l’espai ocupat per l’antiga església, s’hi construí el 1960 un teatre amb solucions constructives austeres i senzilles. El teatre rebé el nom de Sala Loiola i, més endavant, el nom de Sala Ciutat. L’edifici, després d’anys en desús, fou enderrocat el 2015, permetent l’ampliació de la plaça que s’iniciarà aquest juliol. Aquest enderroc va deixar al descobert la paret mitgera de contacte entre l’ala oest de l’antic col·legi i l’església de Sant Ignasi. A la mitgera, encara hi són visibles les traces de la geometria dels elements constructius de l’església.